|
7.4.LA REPRESENTACIÓ LINIAL D'UNA PARTIDA 7.5.ÚS DE CADASCUN DELS SISTEMES D'ANOTACIÓ Per tal de poder progressar en el coneixement del joc dels escacs, cal llegir llibres i revistes on hi apareixen comentades i analitzades les partides dels grans mestres, tant dels actuals com dels d'èpoques passades, com també anàlisis i estudis de determinades posicions. Aquest material només es pot llegir si hom coneix els sistemes d'anotació dels escacs. Hi ha dos sistemes d'anotació: l'algebraic i el descriptiu. Tots dos consisteixen a apuntar les jugades d'una partida, mencionant primer, el número de la jugada dins la partida, després la peça moguda, designada sempre per la seva inicial en majúscula, i, al final, la casella on es desplaça aquesta peça. A la taula 1 mostrem els noms de les peces i les seves inicialsTAULA 1 TAULA 1
També existeix un conjunt de símbols comuns als dos sistemes d'anotació que apareix descrit a la taula 2 TAULA 2
La diferència entre tots dos sistemes rau en la manera de designar les caselles del tauler El sistema algebraic es basa en les combinacions de xifres i lletres que hem venint usant fins ara i que mostrem al diagrama 32 DIAGRAMA 32 designació de les columnes i les files segons el sistema algebraic; cada casella es denomina per la lletra de la seva columna i la xifra de la seva fila
Com hem dit abans, una jugada s'escriu mencionant la inicial de la peça moguda; ara bé, en el sistema algebraic, això no es fa si la peça que es mou és un peó. Ara presentem uns quants exemples de partides escrites en sistema algebraic, tracti de reproduir els moviments al seu tauler i comprovi si al final la seva posició coincideix amb la del diagrama que hi ha al final de cada partida. Per altra banda, en cadascuna d'aquestes posicions finals, s'hi produeix una situació de mat. Convé observar-la, fixant-se en quina és la peça que fa xec i per quins motius no pot defensar-se'n el rei enemic. Partida 1 Blanques Negres 1.e4 c6 2.d4 Cf6 3.Ad3 d5 4.e5 Cf6-d7 (Com que a la casella d7 tant s'hi podia traslladar el cavall de f6 com el de b8, ací fem constar de quina casella procedeix el cavall) 5.e6 f7xe6 6.Dh5+ g6 7.Dxg6 h7xg6 8.Axg6++ 1-0 DIAGRAMA 33 posició final de la partida 1
Partida 2 Blanques Negres 1.e4 e5 2.f4 e5xf4 3.b3 Dh4+ 4.g3 f4xg3 5.h3 g2+ (El rei blanc ha quedat amenaçat per la dama negra, situada a h4) 6.Re2 Dxe4+ 7.Rf2 g2xh1=C++ (La jugada 7 de les negres significa que el peó negre de g2 es menja la torre blanca de h1, corona convertint-se en cavall i fa mat). DIAGRAMA 34 posició final de la partida 2
Partida 3 Noti's que en aquesta partida, i en la següent, s'hi mencionen els noms dels dos jugadors i la ciutat i l'any en què va jugar-se la partida Blanques Negres Viena, 1910 1.e4 c6 2.d4 d5 3.Cc3 d5xe4 4.Cxe4 Cf6 5.Dd3 e5 6.d4xe5 Da5+ 7.Ad2 Dxe5 8.O-O-O Cxe4? (aquesta jugada de les negres és dolenta perquè no defensa l'amenaça de mat de les blanques) 9.Dd8+!! Rxd8 (aquesta jugada de les blanques és molt bona perquè porta a un mat gairebé inevitable) 10.Ag5+ Rc7 11.Ad8++ DIAGRAMA 35 La posició final de la partida 3
Partida 4 Blanques Negres Alekhine Vasic Gradiska 1931 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Ab4 4.Ad3 Axc3+ 5.b2xc3 h6 6.Aa3 Cd7 7.De2 d5xe4 8.Axe4 Cg8-f6 (En la jugada 8 de les negres, s'hi indica que el cavall que va a f6 és el que hi havia a g8 i no pas el de d7, que també hi hauria pogut anar) 9.Ad3 b6? (La jugada de les negres és un error perquè permet a les blanques fer mat després del sacrifici de dama de la jugada 10) 10.Dxe6+!! f7xe6 11.Ag6++ 1-0 DIAGRAMA 36 La posició final de la partida 4 DIAGRAMA 37
En el sistema descriptiu, les columnes es designen segons el nom de la peça que les ocupa en la posició inicial de la partida; així hi ha la columna de rei (R) i la columna de dama (D). Si observem el diagrama 37, veurem que els jugadors comencen la partida amb dues torres, dos cavalls i dos alfils; aleshores, aquestes peces es distingeixen fixant-se si la seva posició inicial es troba més propera del rei o de la dama. Així, hi ha la torre de dama (TD), el cavall de dama (CD) l'alfil de dama (AD), la torre de rei (TR), el cavall de rei (CR) i l'alfil de rei (AR). Per veure l'equivalència de les designacions de columnes en el sistema descriptiu respecte de l'algebraic, cal obervar aquesta taula
En aquest sistema, hi ha una doble designació de les files: l'una parteix de la fila inicial de les blanques, i l'altra parteix de la fila inicial de les negres. Per tant, la fila que, en el sistema algebraic és la 7, en el sistema descriptiu és la 7 per a les blanques, però la 2 per a les negres; d'igual manera la fila 3 del sistema algebraic, en el descriptiu és la fila 3 de les blanques, però la 6 de les negres. En les webs i el material imprès -llibres, revistes i notícies de diari- la fila de l'extrem inferior del tauler és la 1 de les blanques i la 8 de les negres, de la mateixa manera, la fila de l'extrem superior del tauler és la 8 de les blanques i 1 de les negres. Per comprendre-ho millor, ho exposem en aquesta taula:
A diferència del sistema algebraic, en el sistema descriptiu, apareix sempre la inicial de la peça moguda, fins i tot si es tracta d'un peó; i la casella es designa posant primer la xifra de la fila i després la inicial de la columna en majúscula. En les jugades de les blanques, les files es numeren segons la numeració de les blanques, i en les jugades de les negres, les files es numeren segons la numeració de les negres. Ara, a continuació, mostrarem unes quantes partides escrites en sistema descriptiu, provi de reproduir-les i comprovar les posicions del seu tauler amb les dels diagrames que apareixen al final de la partida. Partida 5 Blanques Negres 1.P4R P4R (En el sistema algebraic, hauríem escrit 1.e4 e5) 2.P4D PxP (En el sistema descriptiu després del símbol de captura s'hi posa la inicial de la peça capturada) 3.P3AD PxP 4.A4AD PxP 5.AxP C3AR 6.C3AD A5C (En teoria, hauria calgut escriure A5CD, però com que la jugada A5CR és impossible en aquesta posició, n'hi ha prou escrivint A5C) 7.C2R CxP 8.O-O CxC 9.CxC AxC 10.AxA D4C 11.T1R+ R1D 12.P4A DxP 13.AXPC T1C (Amb l'anotació de la jugada 13 de les blanques, indiquem que el peó negre capturat per l'alfil blanc és el situat a la casella dita 7CR comptant des de les blanques, i 2CR, comptant des de les negres. Així també sabem que l'alfil blanc que efectua la captura és el situat a la casella dita 3AD per les blanques i 6AD per les negres) 14.D4C DxD 15 A6A++ 1-0 DIAGRAMA 38 posició final de la partida 5
Partida 6 Blanques Negres Margate, 1937 1.P4R P4R 2.C3AR C3AD 3.A5C P3TD 4.A4T P3D 5.P4A A2D 6.C3A P3CR 7.P4D A2C 8.A3R C3A 9.PxP PxP 10.A5A C4TR 11.C5D C5A 12.CxC PxC 13.P5R P4CR 14.D5D A1AR 15.AxA TxA 16.O-O-O D2R 17.AxC AxA 18.D3D A2D 19.CxP O-O-O 20.C3A P3AR 21.PxP TxP 22.TR1R D5C (A la jugada 22 de les blanques, s'hi indica que la torre que va a 1R és la situada a la columna TR) 23.DxA+ TxD 24.T8R+ T1D 25.T8xT++ 1-0 A la jugada 25 de les blanques, és la torre que era a la fila 8 la que efectua la captura DIAGRAMA 39 posició final de la partida 6
7.4.LA REPRESENTACIÓ LINIAL D'UNA PARTIDA Fins ara, ací s'han representat les partides posant-ne les jugades en columna; també és possible fer-ho de forma lineal; aleshores, la jugada mencionada en primer lloc després del número correspon a les blanques i la que va al costat, a les negres. Ara mostrem dues partides escrites en forma lineal : Partida 7 1d4,d5; 2c4,Cf6; 3c4xd5,Cxd5; 4e4,Cf6; 5Cc3,Cc6; 6Cf3,Ag4; 7d5,Ce5; 8Cxe5,Axd1; 9Ab5+,c6; 10d5xc6,Db6; 11c6xb7+,Dxb5; 12b7xa8=T,Db8; 13Txb8++ 1-0 DIAGRAMA 40 posició final de la partida 7
Partida 8 1P4D,C3AR; 2P4AD,P3CR; 3C3AD,P4D; 4PxP,CxP; 5P4R,CxC; 6PxC,P4AD; 7A4AD,A2C; 8C2R,C3A; 9A3R,PxP; 10PxP,D4T+; 11A2D,D6T; 12TD1C,O-O; 13P5D,C4R; 14A4C,D6AR!; 15PxD,CxP+; 16R1A, A6T++ 0-1 DIAGRAMA 41 posició final de la partida 8
Tant en el sistema algebraic com en el descriptiu, un moviment de les blanques sempre es menciona al costat de la xifra d'ordre de la jugada dins de la partida; si el moviment és de les negres, apareix després de la xifra seguida per tres punts suspensius. En conseqüència, si veiem escrit 14.Ab5, aquesta és una jugada de les blanques, mentre que 14...Tg5 és un moviment de les negres; aquest mateix criteri val per a 1.P4R i 1...P4AD 7.5 .ÚS DE CADASCUN DELS SISTEMES D'ANOTACIÓ Avui dia, cada vegada s'imposa més el sistema algebraic en detriment del descriptiu, fins al punt que tots els llibres i revistes escrits actualment fan servir el sistema algebraic. Ara bé, fins a mitjan de la dècada de 1980, a l'Estat espanyol, als països hispans i als de parla anglesa hi predominava el descriptiu. En competicions oficials es pot usar qualsevol dels dos, encara que, progressivament, es va fent servir més l'algebraic. Ara bé, cal conèixer el sistema descriptiu perquè encara queden molts llibres que hi estan escrits. Molts diaris tenen una secció on hi apareix un problema o una partida d'escacs; en el cas de la premsa barcelonina, tots els diaris fan servir l'algebraic, mentre que l'AVUI continua fent servir el descriptiu; La Vanguardia abans feia servir el descriptiu però des de ja fa uns quants anys usa l'algebraic, cosa que també pot dir-se de El País. MENÚ DEL NIVELL ELEMENTAL BÀSIC 1. LA PARTIDA, EL TAULER I LES PECES 7.ELS SISTEMES D'ANOTACIÓ |
