|
9.3.ELS CASOS EN QUÈ ES POT GUANYAR 9.4.ELS CASOS EN QUÈ SÓN TAULES Amb un peó sol, no es pot pas fer mat, però sí que hom pot intentar promoure el peó en dama o torre i, aleshores, fer el mat bàsic abans esmentat. Tanmateix, la coronació del peó no és sempre possible, per tant, en aquest tipus de final, hi ha casos en què el bàndol fort pot guanyar i d'altres en què, amb un joc correcte per part del bàndol feble, són taules. DIAGRAMA 57
En la posició del diagrama 57 , si les negres intentessin guanyar pel simple sistema d'anar avançant el peó fins a coronar-lo, el final es desenvoluparia així: 1. ... f4 2. Rc3, f3 3. Rd2, f2 4. Re2, f1=D+ 5. Rxf1 i taules. DIAGRAMA 58
Tanmateix, si ens fixem en la posició del diagrama 58, veiem que ací el simple avenç del peó cap a la coronació reïx: 1. .... f4 2. Rb3, f3 3. Rc2, f2 4. Rd2, f1=D i les negres guanyen. Per comprendre la diferència entre els finals d'aquests dos diagrames, resulta imprescindible conèixer el principi del quadrat de peó. En tots dos diagrames, el peó negre es troba a f5, li falten, doncs, quatre caselles per arribar a la coronació a f1; així doncs, si comptem quatre caselles en la fila 5 en direcció a on es troba el rei blanc, se'ns forma un quadrat amb els seus extrems a les caselles f5 -on es troba el peó-, f1-on ha de coronar-, b5 -la quarta casella en horitzontal comptant a partir de f5 en direcció al rei blanc- i b1 -la quarta casella en horitzontal comptant a partir de la casella de promoció f1-. La diferència, per tant, entre el diagrama 58 i el 59 és que en el primer, el rei blanc, situat a b4, es troba dins d'aquest quadrat -el quadrat de peó- i, en conseqüència, podrà acabar capturant el peó negre si aquest intenta avançar tot sol cap a la coronació; mentre que en el diagrama 59, rei blanc, situat a a4, es troba fora del quadrat de peó, per la qual cosa, està condemnat a no poder evitar la coronació del peó negre. En conclusió, en un final de rei i peó contra rei, el bàndol fort ha de començar per calcular si el rei adversari es troba dins o fora del quadrat de peó; en aquest darrer cas, la victòria s'aconsegueix simplement avançant el peó, mentre que si el rei feble es troba dins del quadrat de peó, la victòria només és possible si el rei fort protegeix l'avenç del seu peó. De fet, al diagrama 57 les negres haurien guanyat si, en comptes de 1. ... f4??, haguessin fet 1. ... Rf4!, tal com ho podem veure: 1. ... Rf4! 2. Rc3, Re3 3. Rc2, f4 4. Rd1, Rf2 5. Rd2, f3 6. Rd1, Rg1 7. Re1, f2+ 8. Re2, f1=D+, i ara, les negres guanyen. Com que els casos en què el rei feble es troba fora del quadrat de peó resulten, com hem vist, molt senzills -n'hi ha prou d'anar avançant el peó fins a coronar-lo-, a partir d'ara, estudiarem finals on el rei feble es trobi dins del quadrat de peó, i, doncs, calgui la intervenció del rei del bàndol fort per fer possible la transformació del peó en dama o torre. 9.3.ELS CASOS EN QUÈ ES POT GUANYAR El rei feble sempre intenta situar-se a la columna on es troba el peó per barrar-li el pas; però si el rei fort ha aconseguit situar-se dues caselles davant del seu peó la victòria és segura, a menys que el bàndol fort cometi algun error greu; tal com ho podem veure al diagrama 59 DIAGRAMA 59 juguen negres
1. ... d6 2. Re3, Rc4 3. Rd2, Rd4 4. Rc2, Re3 (si 4. ...d5? taules) 5. Rc3, d5 6. Rc2, d4 (si 6. ... Rd4? Taules) 7. Rc1, Re2 8. Rc2, d3+ 9. Rc1, d2+ 10. Rc2, d1=D+ i les negres guanyen La jugada setena de les negres -7. ... Re2- mostra un tret característic d'aquest final: per tal d'assegurar la coronació del peó, el rei del bàndol fort ha d'arribar a dominar la casella de coronació, en aquest cas, d1. En la variant victoriosa d'aquest final, el rei fort aconsegueix guanyar espai avançant cap a la columna on no hi és el rei feble; per això, després de 2.Re3, les negres juguen 2. ...,Rc4, i no pas 2. ...,Re5?, que portaria a una posició de taules; aplicant aquest mateix principi, després de 4.Rc2, les negres juguen 4. ...,Re3, i si les blanques haguessin jugat 4.Re2, les negres haurien guanyat amb 4. ..., Rc3, de la següent manera: 5.Re3,d5; 6.Re2,d4; 7.Rd1,Rd3; 8.Re1,Rc2; 9.Re2,d3+; 10.Re1,d2+; 11.Re2, d1=D+ Ara procedirem a examinar els possibles errors de les negres que haurien pogut conduir a una posició de taules a) 4. ... d5?: 4. ..., d5?; 5.Rd2, Re4; 6.Re2, d4 (si 6. ...,Rd4; 7.Rd2 i acabaria produint-se una situació de taules fotogràfiques) 7.Rd2,d3; 8.Rd1,Re3;(Si 8.Re1?,Rd3; 9.Rd1,d2; 10.Rc2,Re2 i les negres guanyen perquè el seu rei ha aconseguit el domini de la casella de coronació) 9.Re1,d2+; 10 Rd1 i taules perquè si 10. ...,Rd3 el rei blanc queda ofegat i, si en comptes de 10. ...,Rd3, les negres fan una altra jugada, segueix 11.Rxd2. Noti's com ací, el rei feble ha reeixit a evitar que el seu adversari dominés la casella de coronació b) 6. ... Rd4?: 6. ..., Rd4?; 7.Rd2, Re4; 8.Re2,d4; 9.Rd2,d3; 10.Rd1,Re3; 11.Re1, d2+; 12. Rd1 i taules pel mateix motiu en que en la variant anterior. 9.4.ELS CASOS EN QUÈ SÓN TAULES Si per guanyar, el rei fort necessita situar-se dues caselles davant del seu peó, els casos en què això no és possible són taules. Així, al diagrama 60, el final és taules si el bàndol feble no comet errors. DIAGRAMA 60 juguen blanques
1. Re3, i ara les negres disposen de dues variants, que, en tots dos casos, són taules: 1. ...,Re6 i 1. ...,e4 a) 1. ...,Re6: 1. ... Re6; 2.Rd4,Rd6; 3.Re3,Rd5; 4.Rd3,Rd6; 5.Re4,Re3; 6.Re3,Rf3; 7.Re4. Si ara, 7. ...,Re3, es produirien unes taules fotogràfiques ja que aquesta posició ja s'ha donat abans, després de les jugades 1, 5 i 7 de les negres, i si les negres fessin una jugada diferent de 7. ...,Re6, seguiria 8.Rxe5. b) 1. ...,e4: 1. ...,e4; 2.Re2,Rd4; 3.Rd2,e3+; 4.Re2,Re4; 5.Re1,Rd3 [(Si 5.Rd1?,Rd3; 6.Re1,e2 i guanyen les negres), (Si 5.Rf1,Rf6; 6.Re1,e2 i guanyen les negres)] 6.Rd1,e2+; 7.Re1 i taules. Si les negres haguessin jugat 5. ...,Rd4, quina hauria estat la jugada bona de les blanques?, doncs 6.Re2 ja que 6.Rf1? i 6.Rd1? són perdedores tal com pot veure's: 6.Rf1?,Rd3; 7.Re1,e2; 8.Rf2,Rd2 i les negres guanyen; 6.Rf1?,Rf3;7.Re1,e2 DIAGRAMA 61 juguen blanques
En posicions com la del diagrama 61, per assegurar-se les taules, el rei feble ha d'aconseguir que el peó arribi a la casella anterior a la de coronació fent-li xec; aleshores, el bàndol en desavantatge obté l'empat situant el seu rei a la casella de coronació del peó. Per això, al diagrama 61, les blanques han de jugar 1.Rd1! i mai 1.Re1? ni Rc1?; aleshores, si 1. ...,Re3 cal respondre-hi amb 2.Re1, i si 1. ...,Rc3, contestar 2.Rc1, en el cas que les negres no facin cap jugada de les abans esmentades, cal jugar 2.Rd2. Noti's que després de, per exemple, 1.Rd1,Re3; 2.Re1,d2+, Rd1 i ara són taules perquè el rei negre o bé es situa a d3 i ofega el seu adversari o bé permet la captura del seu peó si va a qualsevol altra casella. En la posició del diagrama 61, doncs, el rei feble sempre ha de procurar quedar encarat al rei fort quan aquest arriba a la fila 3 -si el bàndol fort són les negres- o a la fila 6, si el bàndol fort són les blanques. DIAGRAMA 62
L'oposició és un concepte molt important en els finals de rei i peó contra rei, que serveix per calcular si el rei fort aconseguirà situar-se en la posició guanyadora o bé si el rei feble podrà impedir-ho. La fórmula de l'oposició consisteix a comptar les caselles que separen els dos reis quan aquests es trobin situats en una mateixa columna -o també, en alguns casos, en una mateixa fila-. Si el nombre de caselles de separació és parell, l'oposició la guanya el bàndol a qui correspon jugar, si és senar, l'oposició la té el bàndol a qui no toca tirar. Així, al diagrama 62, el nombre de caselles que separen els dos reis és 1 -senar- i, per tant, si juguen les negres, les blanques guanyen l'oposició, impedeixen al rei negre situar-se en la posició victoriosa, i el final acaba en taules: 1. ...,Rh5; 2.Rh3,Rg5; 3.Rg3,Rf5; 4.Rf3,Rg5; 5.Rg3 i taules fotogràfiques per haver-se repetit tres vegades la mateixa posició. Després de 2.Rh3, les negres haurien pogut jugar 2. ...,g5, i, aleshores hauria seguit 3.Rg3,g4; 4.Rg2,Rh4; 5.Rh2,g3+; 6.Rg2,Rg4; 7.Rg1,Rf3; 8.Rf1 i ara el blanc torna a guanyar l'oposició i s'arriba a les taules després de 8. ...,g2+, 9.Rg1; Si les negres haguessin fet 7. ...,Rf4, la jugada salvadora de les blanques hauria estat 8.Rg2 perquè després de 8.Rf1??, les negres guanyen l'oposició amb 8. ...,Rf3! -el nombre de caselles que separa els dos reis és senar i juguen, precisament, les blanques- i segueix 9.Rf1,g2 amb victòria de les negres. DIAGRAMA 63
Per exemplificar el tema de l'oposició, en la posició del diagrama 63, es guanya si toca jugar a les negres però són taules si correspon moure a les blanques: a) opció A: juguen negres 1. ...,Rd7; 2.Rd1,Re6; 3.Re2,Re5; 4.Re3 ací sembla que les blanques hagin guanyat l'oposició perquè després de 4. ...,Rf5; 5.Rf3 i després de 4. ....,Rd5; 5.Rd3, la causa del bàndol negre no pot progressar. Ara bé, si en comptes de 4. ...,Rf5? o 4. ...., Rd5?, les negres juguen 4. ...,e6!, les negres perden un temps cosa que els serveix per obligar les blanques a cedir-los l'oposició, d'ací la importància que el rei fort es situï dues caselles per davant del peó. Ara, el final segueix d'aquesta manera 4. ...,e6; 5.Rd3,Rf5; 6.Re2,Re4; 7.Rf2, Rd3 (si 7...,e5?;8.Re2 i les blanques guanyen l'oposició i fan taules) 8.Re1,Re3; 9.Rf1,e5; 10.Re1,e4; 11.Rd1,Rf2; 12Rd2,e3+ i es guanya. b) opció B: juguen blanques 1.Re2,Rd7; 2.Rd3, ara les blanques tenen l'oposició tal com pot comprovar-se comptant el nombre de caselles entre els dos reis i veient quin és el bàndol a qui no toca tirar. 2. ..., Rd6 (si 2. ...,Re6, 3.Re4 i les blanques tenen l'oposició; com que el rei negre es troba només una casella davant del seu peó no pot fer la pèrdua de temps de 4. ....,e6! vista en l'altra opció per obligar l'adversari a cedir-li l'oposició) 3.Rd4 (si 3.Re4?, Re6 i l'oposició la guanyarien les negres) 3. ...,Re6; 4,Re4, i ara taules perquè l'oposició sempre la tindran les blanques; 4. ...,Rf6; 5.Rf4,e5+; 6.Re4,Re6; 7.Re3,Rd5; 8.Rd3,e4+; 9.Re3,Re5; 10.Rd2,Rd4; 11.Re2,e3; 12.Re1! (si 12.Rd1?, Rd3 i l'oposició passa a les negres que guanyen després de 12.Re1,e2) 12. ...,Rd3; 13.Rd1,e2+ i taules. DIAGRAMA 64
En la posició del diagrama 64, si les negres juguen, no tenen l'oposició, però, en aquest cas, com que els reis estan encarats trobant-se el fort a dues caselles del quadre de promoció del peó, el fet de l'oposició resulta irrellevant i les negres guanyen igualment, tal com s'esdevé sempre en aquest tipus de posicions: 1. ...,Rb3; 2.Rb1,c3; 3.Rc1,c2 i les negres guanyen. DIAGRAMA 65
Tot això que s'ha explicat fins ara sobre els finals de rei i peó contra rei és una regla general que té una important excepció: si el peó és de torre -ço és, si es troba situat a les columnes a o h- són taules moltes posicions que, amb el peó situat en una altra columna, serien guanyadores. Segons el que s'ha anat veient fins ara, la posició del diagrama 65 hauríem de considerar-la guanyadora perquè el rei fort es troba dues passes per davant del seu peó, tanmateix, aquesta posició és taules, precisament, perquè el peó és de torre: 1. ...,a6; 2.Ra2,Rb4; 3.Rb2,a5; 4.Ra2,Ra4; 5.Rb1. Ara, les negres disposen de dues variants 5. ...,Ra3 i 5. ...,Rb3 les quals, totes dues, porten a una situació de taules. a) 5. ...,Ra3: 5. ...,Ra3; 6.Rc2,Ra2; 7Rc1,a4 (si 7. ...,Rb3;8.Rb1 i s'arriba a la mateixa posició de taules que en l'altra variant) 8.Rc2,a3; 9.Rc1, Ra1, 10.Rc2,a2; 11.Rc1 i taules perquè el rei negre ha quedat ofegat. b) 5. ...,Rb3: 5. ...,Rb3; 6.Ra1,a4; 7.Rb1,a3; 8.Ra1,a2 i taules per ofegat del rei blanc. De l'estudi d'aquesta posició, es desprèn que, en un cas de peó de torre, al rei del bàndol fort no li serveix de res dominar la casella de coronació del seu peó. MENÚ DEL NIVELL ELEMENTAL BÀSIC 1. LA PARTIDA, EL TAULER I LES PECES 9. REI I PEÓ CONTRA REI |
| JUGUE |
